La Castanyada

La tardor és una estació de traspàs, del calor i l'abundància de l'estiu al fred de l'hivern. Tot el que ens envolta va agafant un altre color i el dia es fa més curt. La terra ens ofereix molts productes per acabar d'omplir el rebost: és temps de cacera, de castanyes, carbasses, cacaus, moniatos, bolets, codonys, massanes ...

Durant aquest dies celebrem la Castanyada i Tots Sants, que no deixa de ser la festa de la tardor. L'1 de novembre és la festivitat de Tots Sants i aquest dia és tradició visitar el cementeri i portar flors a les tombes dels nostres familiars. L'endemà, el dia 2, és el Dia dels Difunts i segons la tradició popular, a moltes cases s'encenen espelmes per ensenyar el camí a les ànimes dels nostres avantpassats que tornen a casa per protegir-nos.

La nit abans de Tots Sant celebrem la Castanyada, amb les castanyes torrades i els panellets. És costum trobar-se amb els amics o familiars i fer un sopar tots junts, a casa o a les casetes de camp. A les postres es serveixen les castanyes i els panellets. S'acompanyen de mistela, moscatell, o també, perquè no, de cava. La base dels panellets són les ametlles i el sucre. A les receptes casolanes se li afegeix pataca o moniato bullit. Els més típics són els que porten fruita confitada i els que van arrebossats amb pinyons o trossets d'ametlla. La imaginació dels pastissers i mestresses ha fet que actualment s'elaborin panellets de molts gustos, com ara cafè, llimona, taronja, carabassa, coco, xocolata, etc.




El castanyer prové de l'Àsia Menor i va ser introduit a Europa pels grecs i pels romans. El seu fruit, la castanya, és molt energètica i nutritiva. És rica en hidrats de carboni i conté proteines, vitamines A, B i C i minerals, principalment fòsfor i potasi. El 50% de la seva composició és aigua, per la qual cosa, la castanya és un dels fruits secs menys calòrics. Els principals productors mundials de castanyes són Espanya, Itàlia, Portugal i França. La castanya és un producte de temporada, per això només es pot trobar als mercats durant els mesos de la tardor. A continuació us detallem algunes maneres de conservar-les: La forma més senzilla és guardar-les al congelador, sense pelar, en bosses de plàstic de tanca hermètica. En almíbar, pelades i envasades en pots de vidre. Cuites amb sucre, en forma de "marrón glacé".