|
Innocenci Soriano-Montagut Ferré va néixer el 21 d'abril
de 1893 al nº 1 del carrer Nou d'Amposta. El seu pare, Alfons Soriano
i Ferré, tenia un petit taller de fusteria i també ocupava
la plaça de carter. La mare, Carme Montagut i Rodríguez,
es dedicava a la casa i als seus quatre fills (Innocenci era el més
petit dels germans).
Soriano-Montagut va iniciar la seva afició a l'escultura de ben
petit, quan jugava a la vora del ríu i modelava figuretes amb el
fang. Per contribuir a l'economia familiar, ajudava al seu pare en la
feina de carter. Li cridava l'atenció els dibuixos que il.lustraven
les revistes i diaris que repartia als suscriptors. Quan podia recollir
revistes velles , retallava els dibuixos, els enganxava sobre una fusta,
amb una serra petita ho retallava i amb un enformador intentava donar-los
relleu. Així va ser com va introduir-se al món de l'art
i va afeccionar-se als dibuixos dels artistes catalans de l'època.
La mare va adonar-se'n de la forta vocació que mostrava el seu
fill per l'escultura i va convencer al seu marit per enviar a Innocenci
a ampliar els seus coneixements a Tortosa, on vivien uns familiars. Als
dotze anys el van col.locar d'aprenent al taller de l'escultor Ramón
Sabaté i a les nits anava a dibuixar al taller de Ramón
Cerveto. Aviat Tortosa se li va fer petita i el mateix Cerveto aconsellà
als pares que el millor seria que Innocenci marxés a Barcelona
per continuar la seva formació. El 1907 va començar a treballar
a un taller d'imatgeria de Barcelona i a les nits anava a classe a l'Escola
d'Arts i Oficis Artístics, on va coincidir amb el pintor Joan Miró.
També es trobà amb en Santiago Costa i Vaqué, que
estava d'aprenent d'escultor com ell i amb qui més tard es retrobaria
a Madrid, arribant a sorgir entre ells una gran amistat. El 1908, Innocenci
va desplaçar-se a Amposta per veure a la família i se li
va presentar l'ocasió de realitzar un bust a Arturo Sagristà
Pedrell. Aquesta escultura es pot consider la primera obra d'envergadura
que va realitzar.
L'any 1914 va ingressar al servei militar, a la Brigada Obrera Topogràfica,
on va coincidir amb altres artistes. Durant tres anys tenia assegurada
la manuntenció, ja que la seva situació econòmica
era molt precària. L'any 1915 es convocà l'Exposició
Nacional de Belles Arts i va decidir presentar-s'hi. Va començar
a modelar la figura d'un home nu, però com se li va acabar el fang
i no disposava de mitjans econòmics per comprar-ne més,
va decidir deixar-lo en un tors. Després el va passar a guix i
el va presentar amb el nom de Tors d'home. Aquesta obra va ser
premiada amb la tercera medalla i fou el primer guardó de la seva
vida.
L'any 1917 va presentar a l'Exposició Nacional de Belles Arts dues
escultures, Miner amb pic i El carregador. La segona va
ser adquirida per la Casa del Pueblo de Madrid. Aquest mateix any va acabar
el servei militar i també els estudis a l'Escola d'Arts Aplicades
i Oficis Artístics. Llavors va llogar un petit taller al carrer
Ferraz, on es va volcar en la seva feina. Montagut pensava que per triomfar
i aconseguir encàrrecs s'havia de fer un nom i un prestigi que
només li podien donar les medalles i els concursos. Pel que fa
al treball, l'escultor continuava la seva lluita en solitari, encoratjat
per algun company i algun amic tortosí que el visitava i li escrivia
per confortar-lo. El seu amic Josep Fabà, pintor tortosi i company
de la mili, escrivia a la premsa tortosina les seves lluites i va recullir
tot el que es va publicar d'ell i de la seva obra a la premsa de Madrid
i de Tortosa. El polític tortosí Joaquim Bau va vistar un
dia a l'escultor al seu estudi i, en veure la situació tan precària
en que vivia, li va encarregar el que seria el primer treball de la seva
carrera professional.
L'any 1918 va obtenir un premi d'honor a l'Exposició Nacional de
Barcelona amb una figura de petit format en bronze titulada La música.
L'any 1919, el polític Marcel.lí Domingo li aconseguí
una beca de la Diputació de Tarragona per dos anys. La vida de
Montagut s'anava consolidant entre premis i encàrrecs.
L'any 1921 va guanyar el Concurs Nacional amb la creació del bust
de la infanta Beatriu, filla del rei Alfons XIII, premi que li obrí
les portes del Palau Reial per modelar-hi del natural el bust. L'obra
es conserva al Palau Nacional.
L'any 1923 es va convocar a Madrid un concurs internacional per fer un
monument a la mèmoria del veterinari Dalmacio García Izcara.
Montagut va presentar juntament amb l'arquitecte Saamon de València
un projecte que va guanyar el concurs. El 1929, dintre de la gran Exposició
Internacional d'Indústria, Art a Espanya i Esports, i amb l'obra
La besada, va guanyar la tercera medalla. L'obra quedà dipositada
al Museu d'Art Modern de Barcelona.
El 1932 va guanyar la primera medalla a l'Exposició Nacional de
Belles Arts amb les figures La meva mare, en pedra i Tardor,
en bronze.
Un any després, el 1933 va obtenir una beca per a l'especialitat
d'escultura a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Això
li va permetre durant un any viatjar per Europa, Egipte i Turquia. En
arribar a Madrid després del viatge es va dedicar a la docència
i el 1935 va obtenir la plaça de professor de modelatge a l'Escola
d'Arts i Oficis de Salamanca, on compaginava la docència amb l'escultura.
L'any 1940 va ser nomenat director de l'Escola. El 25 de juny de 1940,
quan Montagut tenia quoranta-set anys, es va casar amb Ángeles
Marcos Marcos, filla d'un empresari salmantí. El matrimoni va tenir
dos fills, Miguel Ángel, nascut al juny de 1942 i Montserrat, nascuda
el 21 d'abril de 1944, el mateix dia i mes que el seu pare.
El 1945 va guanyar en oposicions la plaça de professor de modelatge
de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis artístics de Barcelona. Però
la seva muller no va poder acompanyar-lo, ja que morí uns mesos
abans del trasllat a la capital catalana.
A la primavera de 1947 es va presentar al concurs de la Medalla Julio
Antonio convocada per la Diputació de Tarragona, on va guanyar
el primer premi amb l'obra Amor de mare.
Des que es va traslladar a Barcelona, en arribar les vacances escolars
es traslladava amb la família a Amposta per passar-hi l'estiu,
on residia a la caseta dels seus pares. El 1950, l'Ajuntament d'Amposta
el va nomenar Fill Predilecte de la Ciutat.
L'any 1951 es va presentar a les oposicions convocades per accedir a la
plaça de catedràtic de modelatge de l'Escola Superior de
Belles Arts de Sant Jordi i les va guanyar. L'activitat que Montagut va
desenvolupar a Barcelona durant els divuit anys que va durar la seva segona
estada fins que es va jubilar com a professor va ser intensa. Combinava
el treball d'encàrrec i el de lliure creació. L'any 1954,
l'Ajuntament d'Amposta li va encarregar un relleu al.legòric de
les Terres de l'Ebre, que actualment es troba a una paret frontal pujant
les escales de l'Ajuntament. El 1963, a l'edat de setanta anys, es va
jubilar com a professor i des d'aleshores es va dedicar només a
fer d'escultor.
El 1969 va presentar a Tortosa un recull de la seva obra. Un any després
aquesta exposició va ser portada a Salamanca. El 1970 va ser nomenat
acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, en
representació de la província de Tarragona.
L'any 1974, a proposta del claustre de professors de l'Escola-Taller d'Art
de Tortosa, va ser nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat. L'Ajuntament de
la capital del Baix-Ebre li va encarregar un monument per a la plaça
Corona d'Aragó. Els darrers anys de la seva vida els va pasar treballant
en aquest projecte.
L'any 1978, quan l'escultor encara era viu, l'Ajuntament d'Amposta va
col.locar una làpida commemorativa a la casa on va néixer.
Montagut va morir a Lleida el 22 de novembre de 1979, als vuitanta-sis
anys d'edat. L'Ajuntament d'Amposta, en Ple Extraordinari del 30 de novembre
de 1979, va pendre l'acord de posar el nom de l'escultor al centre escolar
que es construïa en aquells moments a la ciutat.
L'art i l'ensenyament foren la finalitat fonamental de la llarga vida
de Montagut. Sentia l'escultura i la concebia íntegrament, com
una filosofia i una meditació del món que l'envoltà,
com una disciplica quotidiana de treball. Va ser un gran artista i un
creador fecund.
|
|
