Dos coeteres d'Amposta, declarades béns culturals d'interès nacional

La Generalitat ha aprovat la declaració com a béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zones d’interès etnològic, per a 12 coeteres del delta de l’Ebre, entre les que se’n troben dos d’Amposta: Cámara i Paredols

15/3/2017

Dos coeteres d’Amposta, declarades béns culturals d’interès nacional | Amposta.info La coetera Paredols, al terme d'Amposta, una de les 12 coeteres del delta de l'Ebre declarades béns culturals d'interès nacional

El Govern de la Generalitat ha aprovat la declaració com a béns culturals d'interès nacional, en la categoria de zones d'interès etnològic, per a 12 coeteres del delta de l'Ebre, conegudes com: Pesigo (l'Ampolla), Piñol (Camarles), Ravanals (l'Aldea), Cámara i Paredols (Amposta), Tario i Lluco (Sant Carles de la Ràpita), Buda, Navarro, Llúpia (Sant Jaume d'Enveja), Montañana i Bombita (Deltebre).

Les coeteres són construccions que es van fer en el marc del programa de la lluita contra les pedregades que la Mutualidad Arrocera de Seguros va desenvolupar a partir de finals de la dècada de 1940 en diferents punts del delta de l'Ebre. Els coets granífugs, i els seus suports de llançament, havien d'emmagatzemar-se en llocs secs, però aquestes ubicacions eren difícils de trobar en un indret tan humit com el delta de l'Ebre, característic pels seus arrossars, uns camps que durant la major part del cicle de cultiu resten inundats. Les edificacions també havien de reunir condicions de seguretat suficients per al desenvolupament de la feina dels disparadors dels coets, els anomenats coeteros.

En el període comprès entre 1950 i 1973 es van construir un total de 38 coeteres. En l'actualitat, se'n conserven 29, una de les quals (Caremon, a Amposta) es troba en estat ruïnós. Les coeteres construïdes al delta de l'Ebre tenen una configuració arquitectònica singular i molt característica, fet que les ha convertit en fites del territori.

L'interès de la declaració de BCIN rau en el fet que les coeteres són construccions singulars, vinculades a un element emblemàtic de l'economia i del conjunt de l'imaginari de la comunitat del Delta: el cultiu de l'arròs. El Delta de l'Ebre, a més, va ser pioner en la lluita granífuga a tot l'Estat, ja que la Mutualidad Arrocera de Seguros no va estendre aquesta pràctica a altres indrets fins a la segona meitat de la dècada de 1950.


Per saber més sobre les coeteres:

Les coeteres del delta de l'Ebre, nous béns culturals d'interès nacional en la categoria de zona d'interès etnològic
Article d'Àlex Farnós Bel, M. Carme Queralt Tomás, Ferran Torta Navarro.
Publicat a la Revista d'Etnologia de Catalunya, març 2016


Amposta.info, el digital de la ciutat d´Amposta des de 1998 (Terres de l´Ebre)

correu electrònic
Informació i avís legal

Amposta.info