història
	la ciutat > situació història turisme imatges imatges 360º plànol i vialer cultura tradicions gastronomia

A finals de l'any 2000 van començar unes excavacions a la zona del Castell que van deixar al descobert les restes d'un poblat ibèric. La interpretació lògica de textos històrics, entre ells els de Titus Livi, les moltes restes ibèriques trobades en diferents excavacions i la troballa d'aquest poblat a la zona del Castell, reforcen la teoria, cada cop més consistent, que Amposta s'assenta damunt de la mítica Ibera, ciutat considerada com el primer gran assentament de la península ibèrica. Al nucli antic d'Amposta s'han trobat restes ibèriques i, al barri del Grau i al Pla d'Empúries hi ha poblaments ibèrics importants, a més, a altres llocs del nucli urbà, s'han trobat més de cent sitges, això voldria dir que l'assentament ibèric era immens. L'entrada a la península dels romans, introductors de capitals i municipis importants, va suposar que el territori ilercavó quedés sota domini de la ciutat de Dertosa, creada pels romans per tal de controlar el territori. En aquesta època es forma el nucli originari de la moderna Amposta, nom derivat de Amni Imposita, que significa posada sobre el riu. Des de la cita d'Ibera fins al 1096, quan Ramon Berenguer III signa la carta de donació de la ciutat, enlloc se sent parlar d'Amposta, en canvi, arqueològicament han aparegut molts vestigis d'aquesta època intermitja, per exemple, s'ha trobat una fortificació àrab importantíssima que no s'esmenta en cap moment. Per facilitar la conquesta de Tortosa als àrabs, Ramon Berenguer III decideix construir un castell a Amposta. Aquest objectiu serà aconseguit pel seu fill Ramon Berenguer IV, qui donarà el castell a l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. La carta de donació data del 8 de gener de l'any de l'Encarnació de 1149, que correspon al 8 de gener de 1150 d'acord amb el calendari actual. Aquest fet és decisiu per a l'ordre dels hospitalers i s'ha dit que, amb ella, començà el desenvolupament de l'ordre a la resta de Catalunya. El 1280 el rei Pere el Gran va permutar als hospitalers el castell i la vila d'Amposta pels d'Onda (País Valencià) i Gallur (Aragó), per tal de recuperar per a la corona un lloc clau i el 1282 va expedir la Carta de Població de la vila. L'any 1375, igual que a la resta d'Europa, apareix una terrible epidèmia de peste que fa disminuir considerablement la població d'Amposta que en aquell moment era d'uns quaranta focs. El 1461 Catalunya s'aixeca en armes contra Joan II, rei d'Aragó i Navarra. A conseqüència d'aquesta guerra, Amposta va ser assetjada des del 2 d'octubre de 1465 fins el 21 de juny de 1466 quan va caure sota el poder de Joan II. La destrucció del castell durant l'assetjament, va suposar l'entrada d'Amposta a l'Edat Moderna i la desaparició d'aquesta vila com a punt bàsic de l'estratègia militar. Al segle XVI, sense el castell, Amposta quedà més indefensa als atacs dels pirates barbarescs. Foren anys de decandència i perill de despoblació, que continuà al segle XVII, quan Amposta tenia només 50 focs. No serà fins el segle XVIII, amb els projectes que el rei Carles III tenia per a aquesta zona, que la densitat de poblament comença a recuperar-se. L'any 1845 el casc urbà d'Amposta estava format per 300 cases. La indústria consistia en una fàbrica de sabó, sis molins d'oli i dues fàbriques de guix i es cultivaven més de 7.000 jornals de terra. L'any 1860, en una reunió celebrada entre l'alcalde i propietaris de terrenys al Delta, s'acorda la zona per al cultiu de l'arròs. El 13 d'abril de 1861 es promulga una Reial Ordre que autoritza provisionalment la sembra d'arròs als terrenys acotats per a aquest cultiu, prèvia construcció dels canals i desaigües necessaris per preservar la salut pública. Durant els anys següents, es continua sembrant arròs i construint canals i sèquies, fins arribar a l'any 1863 quan la ribera ampostina del Delta es pot considerar sanejada. L'any 1908, sent alcalde Juan Palau Miralles, Amposta obté el títol de ciutat d'acord amb un Reial Decret signat pel rei Alfons XIII. Durant el seu mandat es duen a terme importants obres de millora urbanística i la construcció de les "Escuelas Nacionales", les "Cases Barates", els jardins municipals, el mur de contenció del riu i la més important de totes, la construcció del Pont Penjant sobre l'Ebre. El 15 d'agost de 1915 es va celebrar l'acte de col.locació de la primera pedra del Pont Penjant. L'empresa Sociedad de Construcciones Hidráulicas y Civiles va ser l'encarregada de la seva construcció i J.Eugenio Ribera, l'enginyer autor del projecte. El 1919 el pont ja estava pràcticament finalitzat, però no va ser fins el 1921 que, el general Primo de Rivera, el va inagurar. L'esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, va trencar, com a tot el país, el creixement de la nostra ciutat. El 10 de març de 1938 el Pont Penjant va ser bombardejat i destruit. Per poder creuar el riu es va fer un pont amb barques, que es va esfonsar al pas dels tancs de l'exèrcit republicà en la seva retirada, després que els nacionals ocupesen Amposta, el 18 d'abril de 1938. L'any 1939 comencen les tasques de reconstrucció del Pont Penjant, prioritàries per restablir les comunicacions a les vies principals de l'Estat. Entre la dècada dels anys 40 i 50, tot i les limitacions de l'època per l'abandandonament dels conreus durant la guerra, Amposta experimenta un creixement molt important de població, fruit de la represa del cultiu de l'arròs, de la demanda europea d'aquest cereal, de l'estraperlo i del desenvolupament de noves superfícies cultivades. Durant els anys següents es fan diverses obres de pavimentació i construcció de voreres i s'edifiquen el nou Ajuntament i el Mercat Municipal, entre altres equipaments. Els canvis en l'urbanisme modifiquen el traçat general de molts carrers i barris de la ciutat, cosa que respon a un augment continuat de la població i a una diversificació de l'economia local. El desenvolupament econòmic s'ha vist fortament marcat pel pes de l'agricultura. La ramaderia ha estat una altra de les activitats tradicionals i la recol.lecció de la sosa, de la barrella i de la regalèssia van desaparéixer ja fa anys. Pel que fa a la indústria, l'insuficient subministrament elèctric, la deficient comunicació i la manca de mà d'obra especialitzada, es perfilen com els factors claus de l'escassa i retardada industrialització de la població. Des del segle XIV fins a finals del XVIII l'activitat industrial més important, ha estat l'explotació de la sal. Posteriorment, com a conseqüència de l'activitat agrícola, comença el creixement de la indústria arrossera i la proliferació de molins d'oli . Tot i que l'agricultura continua essent una de les principals activitats de la ciutat, cada cop estant adquirint més importància els sectors industrial, de serveis i turístic. Actualment Amposta s'ha convertit en el motor de la comarca del Montsià i ciutat capdavantera a les Terres de l'Ebre.