Fa 8.000 anys, els habitants del territori que actualment anomenem Catalunya van deixar de viure en coves per adoptar progressivament un mode de vida sedentari, en poblats estables formats per unes quantes cabanes. Al mateix temps, van abandonar poc a poc les activitats de caça i recol·lecció, fins llavors la base de la seva subsistència, a favor de noves formes de producció d'aliments: l'agricultura i la ramaderia.

Aquests canvis van ésser motivats per dues raons importants: d'una banda, els canvis climàtics derivats del final del període glacial van comportar una augment generalitzat de les temperatures, la retirada de les glaceres i la progressiva desaparició de la gran fauna associada als gels, que es retirà a zones més fredes; per altra, l'augment demogràfic va ser insostenible alimentar els grups humans exclusivament amb les activitats de caça i recol·lecció.

Relacionades amb aquests canvis decisius en l'economia productiva de les poblacions van aparèixer també altres novetats típiques del que coneixem com a període Neolític: la indústria de la pedra polida, que suposa una millora de les formes paleolítiques en les diferents eines necessàries per la vida diària; la ceràmica, necessària per fabricar recipients on guardar els aliments que no es consumiran de forma immediata; la mineria, amb l'exemple de les mines de Can Tintorer a Gavà, on s'explotava la variscita per fabricar grans collaret i altres complements; i els nous costums funeraris, que a Catalunya es caracteritzen per l'aparició d'enterraments col·lectius, i pel predomini dels sepulcres de fossa, cistes i megalítics (dòlmens).

Un fet fonamental del Neolític a les nostres terres és que aquestes novetats van ésser introduïdes per grups humans originaris del Pròxim Orient, on s'havien desenvolupat alguns mil·lenis abans, i que van arribar al nord de la península Ibèrica després d'una llarga migració, passant abans per les costes d'Itàlia. D'aquesta manera, les principals espècies animals domesticades no són autòctones, sinó introduïdes per aquests grups forans (cabra, ovella, bou, porc), igual que succeí amb els cereals (blat, ordi, civada) que es van combinar amb les lleguminoses locals (faves, pèsols, llenties). També la ceràmica, que s'elaborava en rudimentaris forns de trinxera, aparegué ja totalment desenvolupada, pel que podem afirmar que la van portar els nouvinguts d'Orient.

Sigui com sigui, el Neolític suposà un canvi decisiu en el mode de vida dels nostres avantpassats, un avenç social i cultural no igualat posteriorment fins la Revolució Industrial.

Text extret del díptic de l'exposició.