"PER AMOR A AMPOSTA"

DIUEN QUE EL CRIMINAL sempre torna al lloc del crim, per molt de temps que hagi passat i per molt greus que hagin estat els seus delictes. També diuen, que els pitjors i més terribles crims són els comesos per amor. Per això em confesso encobridor, còmplice i autor d'un delicte comès per amor. Amor per Amposta. Amor per la seva gent, pels seus carrers, pels seus colors, pels seus arrossars, que és bressen amb estimació en un ritual secret, perpetuat pels segles.

La gent d'Amposta es feliç. Feliç mirant al delta, veient créixer els seus fills, esperant la propera collita, escoltant el dolç xiuxiueig de l'Ebre, que al seu pas, llepa les seves muralles i conta velles històries de ribes enfrontades, de guerres entre germans, de sang vessada.

No oblidaré mai aquell dia en que vaig travessar el seu pont i mai més vaig tornar ha ser el mateix, quan encara era verd-i-cec i m'arrossegava entre els seus canals. Aquells dies en que jo no era jo i la Metro era la Metro.

Però les coses de l'estimació són així.

I ves per on un dia l'àngel va errar la sageta i aquesta es va clavar al cor equivocat, portant la sang del meu pare a traves dels mars buscant la resposta.

Lanzarote va eixugar les meves ferides amb les seves mans de pedra calcinada i ara recordo amb nostàlgia aquell primer amor des d'una terra màgica i salvatge on els volcans formen avingudes. Un lloc únic des d'on purgo el meu desterrament voluntari a ritme de marinada, on atlantes de bronze lluiten a la sorra i sirenes pronuncien el meu nom mentre juguen amb els estels i la lluna.

Vint anys no son res i avui torno sobre les meves penjades al lloc del que sempre vaig intentar allunyar-me. Torno amb el pas ferm, amb el front esclarit i la mirada nova, saben que Amposta és fidel i encara m'espera.

El temps amb les seves ales ha aturat l'arena de tots els rellotges, per fi despert, completament jo, reflectit en Amposta, sóc jo, VIU.