L’exposició “Els molins arrossers a l’Ebre”, realitzada pel Museu del Montsià i patrocinada per la Diputació de Tarragona, es va inaugurar l’any 1995. L’exposició mostrava el procés de la industrialització a la desembocadura de l’Ebre a partir dels molins arrossers, i amb l’exemple concret de la indústria que es desenvolupa a Amposta. Posteriorment, i en raó de la seva itinerància, es va ampliar l’exposició amb informacions dels molins dels diferents pobles (L’Aldea, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre i Camarles). Ara, amb motiu de l’Any Internacional de l’Arròs, per primer cop podem veure l’exposició al complert i apreciar la importància que ha tingut aquesta indústria en l’economia i desenvolupament de la ribera de l’Ebre. Mitjançant temes com l’evolució social i econòmica, el desenvolupament tècnic, i aspectes concrets com els processos de treball o les fonts d’energia, i acompanyat d’una mostra completa del desenvolupament dels molins arrossers des del segle XIX fins a l’actualitat, l’exposició fa un repàs del que ha estat el procés històric i l’evolució de la indústria arrossera al Delta de l’Ebre.

Els molins arrossers, dedicats a l’elaboració d’arròs blanc, es van ubicar a les poblacions properes a les explotacions agrícoles com Amposta, Tortosa, l’Aldea, Camarles, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita o Vinaròs. En principi es tractava d’una indústria amb capital privat, de tipus familiar, que ocupava un sector reduït demà d’obra total. L’any 1927 es va crear la “Cámara Arrocera de Amposta”, cooperativa ones van agrupar petits i mitjans agricultors per tal de trencar el monopoli de preus i condicions dels molins privats. Els industrials, després de la Guerra Civil i d’agrupar-se en ARDE S.A. (Arrocerías Reunidas del Ebro), traslladen la seva activitat cap a l’àrea del Guadalquivir. Les altres cooperatives del Delta varen nàixer a partir dels anys 50 degut als excedents de producció.

Els molins arrossers són els representants més evidents del procés d’industrialització de les nostres terres. Adquireixen una estructura arquitectònica estretament relacionada amb el sistema de treball i amb l’època. Ràpidament arrelen dins l’entramat urbà i social de la població. D’altra banda, al seu interior s’hi reflexarà en la modernitat i el progrés de la tècnica i la maquinària (“límpies”, cribadores, esquelladores, ventiladors, cons blanquejadors, nòries, polidors, ensacadores, etc.) i en l’aprofitament de les noves fonts d’energia –màquina de vapor, gasògen, motors diesel o elèctrics... – sempre combinats amb la turbina.

L’inici pioner, a finals del segle XIX, de l’elaboració de l’arròs va impulsar el progrés tècnic i industrial, el desenvolupament socioeconòmic, i una tradició comercial molt important a la zona que amb el temps, i a través dels industrials i de les cooperatives, ha anat en augment, aconseguint ésser avui dia una de les zones arrosseres més important d’Europa. L’auge inicial que va suposar la iniciativa dels moliners i industrials privats, amb els anys ha evolucionat a partir de l’agrupació dels productors en cooperatives locals, i en l’actualitat es referma a partir de la concentració d’aquestes en cooperatives de segon grau.

Text: Museu del Montsià