Joan Rebull i les Muses

Si busquéssim d’on surt la inspiració de Rebull en relació a l’actuació de les Muses, hauríem de recórrer a les nou germanes, filles de Zeus, per tal de tenir un panorama més o menys complet que comprengués el tot de la seva vena artística.

Així, la deessa Euterpe, protectora de a poesia i de la música, l’acompanyà en els seus temptejos primers. Cal·lípode, ajudada pel seu fill Orfeu, actuà d’inspiradora d’aquells anys de cantautor. Talia, Clio i Melpomene, les tres muses juntes, li donen els atributs d’humor i de comèdia, la primera; l’altra li deixa els pergamins on capbussar-se per tal de representar pictòricament passats temps; finalment, de la tercera, bescanvia la careta afligida per la de l’alegria en tota la seva actuació vital. Les seves obres tenen el moviment inspirador de la nimfa del ball Terpsícore. Per acabar, en el tot de la seva obra i vida, hauríem d’afegir la intervenció inspiradora de la resta de les deesses: Polímnia, que és serietat, Erato, inspiradora del romanticisme, i la pròpia Urània, protectora dels astres i la nit.

Però anem per pams, tot esbrinant el perquè d’aquestes asseveracions. Joan Rebull Llambrich neix a l’Ametlla de Mar el 1943. El seu pare és pescador i la mare es dedica a les feines de la casa. No hi ha cap antecedent artístic en el seu entorn familiar. Des de molt jove –des de sempre, jo diria- se sent fortament atret per tasques socials que el porten a ingressar al seminari per dedicar-se al sacerdoci. Eren temps difícils: L’HOAC de Guillem Rovirosa, les Joventuts Agrícoles Catòliques, el Concili Vaticà II, els sacerdots obrers ... tot un seguit de condicionants que, sens dubte, marcaven la vida dels joves aprenents d’homes dels anys 60. Es podia, era una alternativa, militar en la Falange protegida per l’Estat. Joan, compromès socialment, en el sacerdoci, es preocupa d’actualitzar els vells mites i aprendre llenguatges nous, com el que està en ebullició en aquells temps, la cançó protesta, i se l’apropia com arma de lluita. El recordo amb la guitarra penjada al coll versificant l’evangeli i difonent d’aquesta manera la paraula de Déu.

Text: Robert Rallo