El ball de la vida

Una sèrie d’interrogants conformen la vida, però els somnis ens ajuden a alliberar-nos-en i a fer-nos lliures. Moltes vegades, el temps s’erigeix en jutge de decisions i ens porta a plasmar la realitat d’aquella quimera, d’aquell moment què, en l’entreson de la foscor de la nit, s’ha materialitzat en la figuració de quelcom que, en la majoria dels mortals, esdevé com una poesia, com un cant llunyà, com l’endevinació del ball d’unes nimfes bellugades pels vents, però que Emili Bonet, l’escultor, sap aprofitar per a dur a terme la seva creació.

Emili Bonet ens acosta amb la seva obra a tot aquest seguit de somnis d’interrogació interior. Una altra vegada, el seu bon saber fer, trasllada la nostra imaginació al camp on ell, en la solitud de la nit, crea figuracions, ballets, músiques estels, aires plens d’olors caribenys ... Ens porta a Cuba, a la poesia del seu cantor José Marti. Crea llocs on tan sols la nostra imaginació pot posar límits, ja que la seva visió artística desborda la intel·ligència del seu cosmos interiors, i fa infinits els éssers entrellucats en la imaginació i el somiejar de l’artista.

En algun lloc, dormit, subjacent en el més interior de l’ésser, viuen les formes que Emili esculpeix i a les que dota de vida. Les seves “criatures”, tenen el moviment de per vida, no resten mortes. En l’estudi, quan arriba la nit i la darrera obra queda tapada per l’eixugamà mullat per a que el fang no es clivelli, a resta de figures -fantasmes prenyats de vida- prenen moviment, es parlen entre sí, i en el vell mig de l’espai, s’esmunyen sota la porta i bressolats per l’aura emprenen el ball de vida entre la tarongina d’embolcallar fragància, fins que l’estel de l’alba enuncia la sortida del sol.

Emili Bonet, sens dubte un dels grans i més complerts artistes de les nostres terres, ens porta, una vegada més, la mostra de tot això que queda dit, ens du EL BALL DE VIDA.

Robert Rallo
Escriptor i poeta.