Cèsar no es delecta tan sols pintant la figura, si no que s'endinsa en l'ànima, no escatimant temps davant els seus models abans d'escometre l'obra per tal de fer aflorar també l'esperit dels seus personatges. Dedica força mostres a presentar instants i moments passats, i extrau éssers humans amb les vestimentes i abillaments propis de l'època en què els situa.

El seu pas per les Lletres i Humanitats a la Universitat de Barcelona queda reflectit d'alguna manera en els seus quadres: així es recrea oferint al públic, tot un seguit d'estudis de pobles, carrers i edificis que, si més no, configuraren màgics instants de la història reinterpretada per l'artista analista i investigador.

Reflecteix moments que, per si i amb acurat estudi, ens conviden a gaudir de l'art de la mà d'un dels noms clau en el panorama pictòric cabdal de les Terres de l'Ebre.

En l'exposició que ens mostra Cèsar Estrany, s'aplega tot un bloc meravellós de dibuixos que fan un recorregut extraordinari per les seves pintures dels darrers temps, amb un raonament intel·lectual, fil conductor que abraça des de les "natures mortes" fina als darrers quadres ambientats en els països àrabs, però sense oblidar-se en cap moment de les Terres de l'Ebre, els seus carrers i els seus personatges.

Cal recalcar, en fer una aproximació a la seva trajectòria artística, tot un seguit d'actuacions que el situen al lloc que actualment ocupa. El treball, la tossuderia i el bon saber fer, sobretot, converteixen Cèsar Estrany en el pintor que destaca amb llum pròpia.

Text de Robert Rallo (extret del catàleg de l'exposició)