En un moment com l'actual, en el qual el model establert de biennal com a gran esdeveniment internacional d'art contemporani és quant menys qüestionat, revisat i redefinit des de dins pel seu progressiu esgotament i estancament -pensem per exemple en la nova edició de la Biennal de Sao Paulo i el seu replantejament més enllà del format expositiu- cobra especial rellevància l'esforç i el treball contextual dut a terme des de programes com el de la Biennal d' Amposta . Un certamen clau dins del circuit artístic nacional que, malgrat mantenir el terme i la temporalitat pròpia del fenomen "Biennal", s'erigeix com una estructura de treball en art més fructífera, efectiva i, fins i tot encara que sigui des del local, més ambiciosa. Només fa falta analitzar les dinàmiques que defineixen la BIAM per adonar-se davant d'un esquema diferent que ens trobem.

Sota la seva nomenclatura, la BIAM planteja una convocatòria oberta especialment sensible i dirigida a l'art emergent, una mostra col·lectiva representativa del panorama artístic actual a partir de seus/seves seleccionats/des, i un premi que suposa la producció d'una exposició individual posterior per al guanyador/a de cada edició. Un model que, més enllà de la visibilitat i legitimació de l'art des de l'esdeveniment mediàtic, ofereix als artistes un context pròxim i assequible de professionalització. Un marc de treball que incorpora processos fonamentals en la trajectòria artística -com són la formació, l'aprenentatge i l'experiència des de la pràctica real- per potenciar, amb la millor de les intencions, possibles camins d'accés i pertinença al complex i fràgil món laboral en art contemporani.

En aquest sentit, la BIAM 2008 ha comptat amb una alta participació que permet detectar i que assenyalar cert estat de salut en les pràctiques artístiques des de la base. És a dir, des dels propis artistes que, ja sigui més o menys joves, ja tinguin major o menor recorregut, dipositen tot el seu entusiasme i energia en convocatòries com la Biennal d' Amposta i troben en elles un marc de presentació receptiu i permeable als seus interessos, expectatives i desigs. Una àmplia cartografia que, confeccionada per tots i cada un dels artistes participants, traça algunes de les línies discursives, conceptuals i estètiques que intenten definir l'aquí i ara de l'art en present. Com a jurats de l'edició actual, el nostre paper ha estat sumar-nos amb el màxim rigor a l'esmentat àmbit d'actuació i col·laborar que la BIAM continuï consolidant-se com una de les plataformes dedicades a l'art emergent més significatives dins de l'escena artística a Catalunya .


Carles Duran
David Armengol
José Carlos Suárez