Un parell de reflexions del jurat sobre el premi

A destacar la importància i pertinença d’un premi que valora la creació jove i la seva consolidació. Aquesta és sense dubte una de les maneres més eficaces de propiciar i donar visibilitat als imprescindibles recanvis generacionals que, finalment, assenten les bases discursives del treball en art. Sobretot en un moment en el que les polítiques culturals del país pareixen limitar-se a la valoració insistent de creadors d’ampli reconeixement, deixant exclusivament en mans del mercat (encara fràgil) la potenciació de la creació jove. Es precís oferir als creadors estructures en les que integrar les seves obres en col·leccions que, com és el cas, puguin créixer, també instruments per a continuar el seu treball i investigació. Principalment en un event com en el d’Amposta en el que s’incideix en un necessari procés de descentralització de l’art i la cultura.

En aquest sentit, premis com el present requereixen una millor difusió per a les seves dinàmiques. I així, com de fet succeeix, enfocar-se cap a una superació de la demarcació tradicional entre llenguatges i formats. Les reflexions del jurat no s’ha concentrat només en aspectes formals de les obres, i han buscat les seves lògiques i la seva capacitat de generar discussió.

Montse Badia
Juan de Nieves
Pedro Soler
Davig G. Torres