| L’exposició està organitzada pel Museu Comarcal del Montsià i l’Associació per les Nacions Unides a Catalunya, en el marc de la celebració de l’any 2004 com a Any Internacional de l’Arròs promogut per les Nacions Unides. La mostra vol donar a conèixer com, arreu del planeta, l’arròs és vida per a les més grans poblacions del món i està profundament relacionat amb el patrimoni cultural de molts pobles. Entre d’altres àmbits, l’exposició s’estructura al voltant de les relacions del cultiu de l’arròs i l’alimentació, l’economia, la cultura o el medi ambient.
Es creu que el cultiu de l’arròs es va iniciar fa més de 6.500 anys a.C, al paratge d’Hemu Du, així com a Tailàndia cap el 4.500 a.C. Cap el 800 a.C l’arròs asiàtic es va aclimatat a l’Orient Mitjà i l’Europa Meridional. Els àrabs el van introduir a Espanya als voltants de l’any 700 de la nostra era. Es va propagar fins Itàlia al segle XV, i al segle XVIII els espanyols el varen portar a Amèrica Llatina.
L’arròs (gènere Oryza) tolera les condicions desèrtiques, el calor, la humitat, les inundacions, l’aridesa i el fred, i es troba als sòls salins, alcalins i àcids. Es cultiva actualment a 133 països i a tots els continents, a excepció de l’Antàrtida. Els sistemes de producció d’arròs s’estenen des de la Xina fins al sud d’Austràlia, des del clima plujós de la selva tropical d’Àfrica central a la zona templada continental de la Federació Russa, des del clima àrid del desert egipci del delta del Nil i les regions costaneres de Guinea Bissau als 2.700 metres per sobre del nivell del mar a les muntanyes de l’Himàlaia.
L’arròs proporciona el 20% del subministrament d’energia alimentària del món. És l’aliment bàsic de 17 països d’Àsia i el Pacífic, 8 d’Àfrica, 8 d’Amèrica Llatina i 1 del Pròxim Orient, i la principal font de treball, ingressos i nutrició de moltes regions pobres i amb una alimentació precària.
A finals dels 90, la producció mundial d’arròs havia arribat als 400 milions de tones de gra sense clofolla. Els països en desenvolupament representen el 95% d’aquest total: només Xina i l’Índia aporten més del 50%. Els sistemes de producció basats en l’arròs i la seva corresponent manipulació post-collita donen feina a quasi 1.000 milions de persones de les zones rurals als països en vies de desenvolupament.
A Catalunya, l’arròs es cultiva només de forma testimonial als aiguamolls de l’Empordà i, gairebé com a monocultiu al Delta de l’Ebre, que acapara el 24% de la superfície total destinada al cultiu de l’arròs a Espanya.
Com que aquest cereal està íntimament lligat a l’alimentació de la majoria d’éssers humans del planeta, i a la supervivència d’una part molt important d’aquests, l’any 2004 ha estat declarat per les Nacions Unides com Any Internacional de l’Arròs. Aquesta exposició s’emmarca alhora en les Jornades Gastronòmiques que, al llarg del mes d’octubre, promouen els restaurants d’Amposta i d’un seguit d’actes que fomenten la divulgació de la importància de l’arròs i la sensibilització de la població envers les causes solidàries que, a nivell mundial, promouen les Nacions Unides.
Text: Museu del Montsià |
feu clic a sobre dels números per veure imatges de l'exposició
Lloc: Museu Comarcal del Montsià
Dates: 15 d'octubre al 7 de novembre de 2004
Horari:
de dimarts a dissabte, d'11 a 14 h i de 17 a 20 h; diumenges i festius, d'11 a 14 h.
Organitza:
Webs relacionats:
|