Descripció:

Text extret del llibre "Emborrapà" de Toni Costes:
"Aquest és un dels jocs més universals que s'han jugat a Amposta. En les seves diverses modalitats -amb pala o amb pal- s'han vist nens jugar al Nepal, a Iberoamèrica, a Àfrica ..., i en diferents èpoques - el joc apareix en gravats de l'antiga Grècia-.
A Amposta, la forma de jugar-hi és la següent: El material que es necessitava era una pala semblant a la de ping-pong, i amb unes mides properes als 30x15 cm.; i un bèlit, que és un bastonet d'uns 10 ò 12 cm. de llarg i amb els dos extrems acabats en punta.
Per saber qui començava a jugar, es plantava una pala a terra i des d'una certa distància cada jugador llançava el bèlit contra la pala. Qui la tocava, era qui començava a llançar. Aquest s'anomenava "rei".
El primer rei deixava el bèlit a terra i li pegava un cop de pala a la punta a fi d'aixecar-lo amb una trajectòria vertical, i quan estava en el punt més alt, li pegava un cop de pala ben fort per tal d'enviar-lo el més lluny possible, Si mentre el bèlit era a l'aire, la resta de gent aconseguia agafar-lo al vol, el rei era eliminat i l'empomador passava a ser rei. Si ningú agafava el bèlit, llavors qui anava darrera del rei - que havia estat abans empomador, agafava el bèlit i des d'on aquest havia caigut el tirava contra la pala que el rei prèviament havia plantat des del lloc del cop. Si la tocava, treia rei i passava ell a ser-ho; si no, es mantenia el mateix rei i aquest seguia jugant.
La jugada següent consistia en que el rei repetia l'operació de pegar cop al bèlit dues vegades més (evidentment, si aquest era agafat a l'aire, es treia rei).
A aquest joc es podia jugar per equips, sent el procediment igual, tret que l'equip que estava empomant passava a llançar un cop havia eliminat tots els jugadors de l'equip contrari. A més, en el joc d'equip, després que un jugador hagués fet els tres cops que li pertocaven sense que li empomessin el bèlit, cridava fort als jugadors la distància - a cop d'ull - a la qual havia enviat el bèlit des del punt inicial fins al final (la distància es diu pel número de palades). Un cop dita la distància, els empomadors diuen si estan d'acord o no. Si ho estan, se'ls suma als tiradors tants punts com pales han dit. Però si no hi estan d'acord, els empomadors acanien les pales, i si n'hi havia menys des les que havia dit, són els empomadors qui s'apunten tants punts com havien dit els llançadors; en canvi, si n'hi havia més de les dites, aleshores no se n'apunten cap.
D'aquest joc se'n deriven d'altres. Així, hi ha gent que sols jugava a veure qui arribava més lluny amb les tres palades. Altres jugaven a encertar amb el bèlit la pala del llançador després que aquest hagués tirat el primer cop i plantés la pala. És difícil esbrinar si el joc complex que hem explicat és un conglomerat de diferents maneres de jugar al bèlit, o bé aquests petits jocs són els desmembrament del joc central, doncs a la mateixa època es jugava igual als petits jocs com al complex.
Per jugar al bèlit (la variant més complexa) calia un terreny espaiós i llis, i aquest condicionant feia que el joc canviés d'emplaçament a mesura que els espais no convencionals de jocs s'ofegaven a causa de la seva urbanització. Els terrenys de joc del bèlit més populars eren: l'antiga fàbrica, el sequers de Jacinto (al barri del Grau) i els sequers de la Companyia."

Sistema de puntuació en un enfrontament entre dos equips:

• Entraran a tirar els quatre jugadors d'un equip. I es sumaran el nombre de pales que aconseguiran els quatre. Amb el sistema de "farols" inclòs.
• Després entraran a tirar els altres quatre jugadors, sumant-se els resultats dels quatre.
• Es seguirà així fins que els equips hagin fet tres rondes.
• Guanyarà l'equip que en els dos encontres hagi aconseguit més nombre de metres.

Mecànica del joc:

• 
  joc del bèlit: atacant tirant el bèlit el més lluny possible
  Atac: S'inicia el joc llançant el bèlit des del terra i fent-lo anar el més lluny possible. Es comença des d'una pedra de sortida.
  Defensa: Intenta agafar el bèlit al vol. Si ho fan, el tirador està eliminat per aquesta ronda. Si no s'ha agafat al vol, des d'on ha caigut el bèlit, un jugador el llança contra la pala que haurà plantat l'atacant a la pedra de sortida. Si toca la pala elimina a l'atacant, si no continua el joc.
• Atac: Des d'on ha caigut el bèlit, el jugador dóna un cop al bèlit per fer-lo anar molt lluny. Això ho fa tres vegades (el bèlit no pot ser tocat per modificar la posició en que ha caigut, a més a més, si es toca el bèlit però es falla en l'impacte compta com tirada).
  Defensa: A cada llançament de l'atacant, la defensa pot agafar-lo al vol per eliminar-lo o parar el bèlit perquè no vagi molt lluny. La defensa ha d'estar com a mínim a 4 metres de l'atacant.
• Quan s'acaben els tres tirs: Atac: Diu els metres (segons el reglament original es comptaven les pales) que es pensa que ha aconseguit després de les tres tirades.
  Defensa: Si diu que li sembla bé la distància que ha demanat l'atacant, s'anoten al marcador dels atacants tants punts com metres.
  Si diu que no les hi ha, poden donar-se dos situacions:
  1. Que realment hi hagi el metres que ha demanat l'atacant o més, i en aquest cas l'equip que ataca s'anota el doble de metres que havia demanat.
  2. Si hi ha menys metres dels que s'havia dit, s'anoten a l'equip defensor.
• Generalitats:
  • Com hi ha arbres, si algun bèlit es penja a un arbre o va fora s'inicia el joc posant-se l'àrbitre el bèlit al cap i deixant-lo caure a terra. Es reinicia el joc (des d'on ha passat l'eventualitat) amb la posició que ha caigut el bèlit.
  • Quan es fa l'impacte la pala no pot rascar al terra.

Classificació:
Els equips participaran entre ells, de dos en dos, jugant a 10 tirades. La classificació s'establirà pels punts aconseguits per cada equip.

Puntuació:

1er	10 punts
2on	8 punts
3er	6 punts
4rt	4 punts